La finalitat de les centrals hidroelèctriques és aprofitar, mitjançant un salt existent en un curs d’aigua, l’energia potencial continguda en la massa d’aigua per convertir-la en energia elèctrica, emprant turbines acoblades a alternadors.

​

L’aprofitament de l’energia hidràulica es realitza mitjançant la captació (amb embassament o sense) del cabal del riu que és conduït cap a la central (canonada forçada) on, utilitzant el desnivell d’alçada per adquirir energia cinètica, és turbinat i retornat, finalment, al riu mitjançant el canal d’aforament. Trobar un lloc on situar les centrals hidroelèctriques depèn dels nivells pluviomètrics de la zona, i també de les seves característiques topogràfiques.

​

Entre els diversos tipus d’instal·lacions hidroelèctriques, es poden distingir:

• Centrals de regulació: normalment són les grans centrals hidroelèctriques i

• Centrals fluents: normalment les centrals de petita potència (minicentrals)

• ​

Una minicentral hidroelèctrica produeix electricitat, que no pot emmagatzemar-se i ha d’ésser consumida en el moment de la producció. Segons l’ús final de l’energia elèctrica, podem distingir les següents aplicacions:

• Producció d’electricitat per ser venuda a la xarxa: En aquest cas el sistema elèctric, mitjançant la companyia distribuïdora de la zona, compra tota l’energia elèctrica produïda per la minicentral a un preu i amb unes condicions tècniques determinats.

• Electrificació rural: En determinades zones allunyades de la xarxa general d’electrificació i en les quals el cost d’inversió i manteniment de la xarxa de transport resulta molt elevat, pot ser socialment rendible construir una xarxa local d’electrificació que obtingui l’energia d’una minicentral hidràulica.